Bouvier de Berna

Possiblement el gos més conegut dels Alps és el Sant Bernardo, però no és l'únic gos de Suïssa, també hi ha altres races, una d'elles el Bouvier de Berna, un gos que va ser introduït per els romans, i els suissos l'empraven pels ramats i per transportar la llet. És un gos d'aspecte preciós, amable i molt intel·ligent. A part del Bouvier de Berna, a Suïssa també hi ha altres Bouviers, però a mi personalment el que m'agrada més és el de Berna. Es tracta d'un gos gros, mesuren 70cm d'alt i  tenen un pes de 50kg. Em va sorpendre molt com eren emprats per estirar carros de fusta amb la llet o formatge per portar-la a vendre, donada la seva constitució forta.

És un excelent gos que algun dia m'agradaria poder tenir. Desconec si a Suïssa són molt cars, però per Catalunya, els pocs llocs on n'hi ha per vendre, són extremadament cars. Aquest fet i el de que la meva jornada laboral no em permet tenir massa temps lliure entre setmana per poder-l'ho treure a passejar, em frenen a l'hora de mirar d'adquirir-ne un.

Trens

És una cosa que sempre m’ha fascinat, quan era petit sempre en dibuixava d’antics, de fet sempre m’han fascinat les coses antigues. Serà perquè ens transporten a una altre època? No ho se amb exactitud, però quan veig una locomotora antiga no puc deixar d’admirar aquella meravella tecnològica.

Poques vegades he tingut l’ocasió d’experimentar un viatge ferroviari en el temps, la primera vegada va ser a Anglaterra, a Sussex, on vam gaudir d’un viatge ambientat en una època on avui dia ja no en queda cap vestigi, i la segona i última vegada, de moment, va ser a Àustria, on vam agafar un cremallera a vapor, un dels més antics d’Europa. Va ser tota una aventura, gaudint del paisatge, el xucu-xu i l’encant de “reviure” una experiència que el temps ens ha vetat en el nostre dia a dia.

Suïssa té una xarxa ferroviària i unes infraestructures que a qualsevol català el deixaran bocabadat,  viatjar-hi és un luxe que està a l’abast de tothom si saps com fer-ho, ja sigui per moure’ns pel país o contemplar el paisatge. Si hi aneu de vacances i no teniu cotxe o bé voleu gaudir dels trens suïssos, us recomano el SwissPass o SaverPass, és un abonament per n dies que permet moure’ns per tot el país amb tren, autobusos postals i vaixells, per un preu bastant econòmic. Aquest abonament només és per persones estrangeres a Suïssa, si viatgem amb un grup de 2 a 5 persones ens sortirà més rentable el SaverPass.

Com he dit abans, els suïssos tenen trens per tot, des del Glacier Express, un tren panoràmic que creua el país de punta a punta per els Alps, permetent-nos contemplar el paisatge, les glaceres i les muntanyes, a els trenets de muntanya per anar de vila en vila, i fins i tot, per tenir, tenen l’estació de tren més alta d’Europa, la Jungfraujoch.

És impressionant la puntualitat en que funcionen els trens, i en cas d’incidència, et comuniquen el temps que estarà el tren aturat amb la mateixa rigorosa exactitud. En aquest país, els trens funcionen extremadament bé, la megafonia és en la llengua de la zona per on estàs passant en aquell moment, i en els zones de canvi de llengua és amb els dos idiomes. Ja podrien anar de vacances a Suïssa els directius de Renfe, a veure si així n’aprenien d’una vegada.

En fi, per els amants dels trens és un paradís, i per els que ens hi agrada viatjar-hi també. Ara només falta trobar algun trenet a vapor per Suïssa per ampliar la meva experiència “temporal”pels camins de ferro. S’accepten recomanacions.

L'inici

Hom a vegades no sap el perquè de les coses, senzillament no es poden explicar, però aquests perquès desconeguts ens mouen, tal com em va passar a mi ja fa 3 anys. Sempre m’havia captivat Suïssa tot i haver-ne vist poca cosa, i sempre que pensava en ella la meva ment la ubicava lluny, però m’atreia.
Només em faltava una excusa per anar-hi, i descobrir aquest país del qual només coneixia que estava al centre d’Europa, just al cor dels Alps, i l’excusa va arribar. No va ser ni un viatge de feina, ni una oferta per anar a esquiar, senzillament va ser el naixement de la ja desapareguda companyia clickair, en la seva oferta promocional oferia destinacions a diferents racons d’Europa a preu quasi regalat, i mira per on, uns quants vam decidir que estaria bé fer una escapadeta de baix cost, de les destinacions possibles sortia Zurich, i per coses de la vida a la resta els hi va semblar bé. Va ser una escapadeta curta, només 3 dies, però van ser ben aprofitats, vam visitar Zurich i Luserna, vam anar al Kunhaus i passejar per les muntanyes del voltant de Zurich. Va ser la primera presa de contacte, però no la última, ja podeu deduir que la impressió va ser molt grata. Vam aprendre moltes coses que en el futur ens han servit molt.
Al ser una escapada lowcost, i en aquella època disposàvem de menys pressupost que ara, vam confiar en la xarxa de backpackers de Suïssa i la veritat és que hi vam estar molt bé.
En fi, va ser l’inici de quelcom que ja no es pot desfer.

Neu

Aquest proper cap de setmana és el que tradicionalment la majoria d'estacions d'esquí obrien, però cada vegada més són les que obren pel pont de la purissima, ja que cada vegada costa més que hi hagi neu. Les estacions d'esquí del Pirineu cada vegada ho tenen més difícil per poder oferir una temporada bona, malgrat les quantioses inversions que s'hi fan. Totes les estacions per sota 2000 metres tard o d'hora es veuran obligades a tancar.

A molts catalans ens agrada quasi tant per no dir tant com els suïssos la neu i els esports relacionats amb ella, i cada vegada més ens veiem empesos a buscar alternatives als nostres pelats Pirineus, i buscar la neu als Alps.

L'oferta alpina és molt gran i variada, des dels grans ressorts a les petites estacions locals, totes elles amb el seu encant, algunes amb més fama que d'altres però totes elles en un entorn bucòlic. A tothom li sona Sankt Moritz, Saas-Fee, Zermatt, Gstaad, etc, però existeix un ventall enorme de petites estacions que ens permeten gaudir d'uns dies de bona neu per un preu raonable i assequible, moltes elles amb glacera inclosa.

Hi ha països on és més barat i d'altres més car, jo només he anat a Suïssa, però fa molt de temps que sento a dir que a Àustria és més barat. Tot és mirar preus i triar l'opció que més ens agradi i s'ajusti a la butxaca.

Nadal

Tot i que falta un mes per Nadal, els carrers d'alguns pobles i ciutats ja estan guarnits i poc a poc s'anirà instal·lant a la gent l'esperit nadalenc, malgrat que el temps no hi ajudi massa.

És ben curiós veure les diferències culturals entre diferents països d'Europa, on tot hi celebrar les mateixes festes són a la vegada molt diferents. Per exemple, a casa nostra celebrem Nadal, Sant Esteve, cap d'any i Reis, amb el Pessebre, el tió i l'arbre de nadal. Altres països en canvi celebren les festes en altres dates, com la nit del 24, Sant Nicolau, per posar uns exemples. A mi el que més em sorprèn i em fascina són les celebracions germàniques, on les seves festivitats i ambientació està més lligada al canvi de solstici que no pas a la nativitat de Jesús (celebració posada en aquestes dates per tal d'el·liminar les celebracions paganes del solstici). De fet, el tió no deix de ser una referència a la festivitat de solstici, ja que l'home picava als troncs perquè aquests no s'adormissin i a la primavera tornessin a reviure i brotar fulles i portar fruita de nou.

Personalment, aquest any tinc intenció de celebrar aquestes festes d'una manera més germànica, sense marginar les boniques coses que tenim a casa. Els suïssos tenen la costum de fer galetes, de rodones, quadrades, estrellades, amb forma de cor, d'avet, en fi... de totes formes i colors, i fan bossetes per regalar-les als amics i familiars, i ho he trobat una gran idea que m'agradaria posar en pràctica. Unes "guetzli" casolanes amb una mica de xocolata Cailler... mmmm. A veure si m'animo.

Teranyina linguística.

La teranyina lingüística de Suïssa és força complexa però a la vegada està força ben distribuïda, ja que les llengües estan repartides geogràficament, amb zones d’aiguabarreig bastant ben acotades.

A diferència d’altres països on s’imposa una llengua per sobre de les altres, arribant a marginar les altres llengües, com és el cas d'Espanya, a Suïssa això no passa, i les llengües són respectades i s’han fet lleis per tal de protegir-les, tot i que a vegades aquestes lleis no són prou eficients per protegir les llengües més minoritàries de les zones on es parla més d’una llengua. Això passa amb el Romanx, llengua molt minoritària que es veu amenaçada per les llengües més parlades.

A Suïssa, a part del romanx, s’hi parla el francès, l’italià i l’alemany, sent aquesta última llengua la més estesa (la parla el 70% de la població), cal afegir però, que l’alemany que es parla a Suïssa no és l’anomenat Hochdeutsch (alemany estàndard), sinó el Schweizerdeutsch, una varietat dialectal bastant diferent de l’alemany estàndard, que la gent empra durant el dia a dia al carrer. La llengua escrita i la llengua en les of icines i documents oficials és el Hochdeutsch. Als alemanys els hi costa molt entendre el Schweizerdeutsch, ja que tot i ser un dialecte és molt diferent del Hochdeutsch.

Linzertorte

Aquest passat cap de setmana he anat al poble a veure els meus pares, i ha donat la casualitat que tenien convidats, així doncs, no podia presentar-me amb les mans buides i em vaig animar a fer un pastís de Linz, tot seguint les instruccions de la Miriam de Font-Renz, que estan molt ben explicades a la web del karakia.

El pastís va agradar molt i va ser una dolça manera d'apropar la gastronomia suïssa a amics i familiars. A mi, personalment, em va transportar a la penúltima vegada que vaig anar a Suïssa, que vam comprar un pastís de Linz per menjar-nos-el mentre esperàvem l'avió.

Haig de reconèixer però, que no em va quedar tant bonic com el de la foto (la foto va quedar al poble).

P.S: Linz és una ciutat que està a Àustria, no Suïssa, però degut a la seva proximitat, la recepta del pastís s'ha incorporat a la gastronomia suïssa.

Inauguració

Aquest és el primer post d'un bloc on intentaré reflectir els aspectes de Suïssa i Catalunya, les meves inquietuds i punts de vista, i també intentaré plasmar-hi la meva evolució en tots aquells aspectes que m'apropen a aquest bonic país al cor dels Alps.

Desitjo que us agradi.