HelvetiCAT

Consulta del 10 d’Abril

2011-04-11T11:42:00.001+02:00

No es pot negar que la consulta del 10 d’abril ha sigut un èxit, amb una participació ciutadana que supera el 20%. Felicitats a tothom qui ha anat a votar i als organitzadors, per fer una tasca voluntariat tant lloable. Cal veure si els polítics han entès de debò el missatge i com a representants del poble sabran defensar els interessos de la població per sobre dels de partit en el parlament.

Per altra banda, no puc evitar pensar com hauria sigut el resultat si no s’hagués demanat el vot anticipat a la gent, com a la resta de pobles, que el bot només es va demanar un dia. No voldria que em mal entenguéssiu, no critico el vot anticipat, en absolut, sinó que em lamento de que no s’hagi demanat a la resta de poblacions, on de ben segur s’hauria aconseguit una participació més alta de la gent.

Seguim fent passos per l’autodeterminació, seguim caminant cap a la independència.

Renovació

2011-04-06T10:06:00.000+02:00

Hola!!! torno per aquests llocs i he aprofitat per donar-l'hi una capa de pintura al bloc, que el pobret l'hi feia falta i he fet algunes reparacions (hi havia alguna cosa que no acabava d'anar prou bé).
Amb l'arribada de la primavera, un té més energia i ganes de fer coses, i com que el dia ara és me´s llarg, sembla que tinguem més temps per fer coses, almenys això és el que em passa a mi.
En fi, que ja és primavera a HelvetiCAT, i amb la capa de pintura he afegit al bloc els meus tweets.
Per cert, ja us avanço que hi haurà més canvis, ja veureu ja :)

A reveure!!!!

Reciclat digital

2011-01-30T19:26:00.000+01:00

La formació continuada és imprescindible en tots els camps, fins i tot en les xarxes socials. Fa un temps les dominaves totes, el IRC, el Messenger, els blogs, els tagboards... però ara em sento desfasat, antiquat, del segle XX en lloc del XXI, ja no encaixo en la societat moderna, i per això m'he adonat que necessito un reciclat digital urgent. El Facebook el trobo avorrit i cansat, tantes xorrades juntes i els comentaris xorres de la gent no m'aporten res, el twitter és una eina genial però encara haig de fer-li el rodatge, i la resta de noves tecnologies les desconec. Ara mateix em sento socialment apartat, ja que tothom és mou amb les noves tecnologies i jo, és cm si hages estat hivernant molt de temps... Necessito un manual, però crec que necessito amb més immediatesa refer la meva vida social ordinària, que també està força abandonada.
Si algú em pot ajudar, n'estaré molt agraït.

Recuperant el ritme

2010-10-24T19:42:00.000+02:00

És un fet per tothom conegut que el curs ha començat, ja s'han acabat les vacances, i tothom torna a agafar la rutina, uns amb més facilitat, d'altres menys. Jo no me'n escapo i també la vaig recuperant, la rutina de la feina, la rutina de les classes, i ara toca la rutina del bloc, que està molt abandonat.
No sabia, ara que s'acosta tot sants, si portar-li flors o no, però "ja ho veuen", m'he decantat per recuperar la rutina perduda d'escriure-hi.

Agafar el ritme sempre costa, però un cop s'agafa forma part de tu i ja no suposa un sobre-esforç. Ara estic agafant el ritme amb l'alemany, però haig de reconèixer que em costa, ja que aquest any és més dur que els anteriors, i cada vegada tinc menys temps.

A veure com me n'ensurto...
Vaig a estudiar alemany, fins molt aviat!!!!

Llibertat de pensament

2010-04-27T12:09:00.000+02:00

Ahir, mirant la TV abans d’anar a dormir, vaig veure l’entrevista a José Luis Sampedro al programa Singulars, que fan pel canal 33 (TVC), i només em puc treure el barret i dir chapeau! Normalment les paraules d’un savi sempre són ben rebudes, i a més si l’hi afegim que apart de la seva saviesa acadèmica, que no és poca, l’hi afegim la saviesa que ofereix el bagatge d’una vida de 93 anys, la cosa encara és més majúscula.
Aquesta persona va dir grans veritats, però la més destacable que puc remarcar és “la llibertat de pensament”, tots som conscients de que tenim llibertat d’opinió, llibertat d’expressió i moltes altres llibertats, però, som realment lliures de pensament? O el nostre pensament està condicionat a la voluntat dels governs, les campanyes mediàtiques i publicitàries i altres cortines de fum que, tal com ho fan les olleres dels cavalls, només ens deixen veure un prim fil del camí i amb les regnes ens dirigeixen cap on més els hi convé? Perquè, pensem-hi! Quantes vegades estem subjectes a condicionaments? A mi em fa molta gràcia veure la baixa participació que va tenir la consulta del 25 d’Abril, i en canvi l’alta participació que tindrà el partit de demà on s’enfrontaran el Barça i l’inter de Milà. Senyors, amb els consultes ens hi juguem el futur, amb el partit de demà, només 11 persones i els socis d’un club i membres d’aquest s’hi juguen optar a seguir lluitant per un trofeu. Ningú es manifestarà i omplirà els carrers per les retallades del TC que ens fan i ens afecten en el dia a dia de les nostres vides, però demà el camp estarà a vessar, i la gent enganxada als Televisors, demà s’aturarà el món a Catalunya!!! Els diaris tots se’n fan ressò. En canvi, sobre el TC i els abusos que som sotmesos els ciutadans de Catalunya... això no!!! No cal mediatitzar-ho i s’ha d’aconseguir desviar l’atenció!!!! I el més trist, és que ho han aconseguit, ens han anul•lat la nostre llibertat de pensar, som com ovelles guiades per un pastor, hem perdut l’habilitat de pensar.

Jo no soc tant savi com el senyor Sampedro, de fet no soc savi, i se que el meu discurset a algunes persones l’hi pot semblar infantil, o potser una gran tonteria, per això us deixo l’enllaç al vídeo del programa d’ahir, on les paraules del Sr Sampedro valen molt la pena ser escoltades:

Trens

2010-04-26T13:03:00.000+02:00

Amb l'arribada del bon temps, la gent s'anima a voltar més, i una bona opció es fer-ho amb tren. El tren sempre ha sigut un mitjà de transport còmode i agradable, però quan el servei no està dimensionat per la demanda i no es fa el manteniment dels vagons correctament... un viatge de plaer pot convertir-se ràpidament amb un calvari.
Cal dir que a l'hora de buscar culpables s'ha de mirar als dos costats, tant RENFE com els usuaris tenen part de culpa. Renfe per mantenir uns trens i unes catenàries de l'any de la picó, i els usuaris per incívics, bruts i mal educats.

Els trens de rodalies de renfe estan bruts, molt bruts, seients tacats, a vegades fan pudor, plens d'envasos buits i pipes a terra... el personal de renfe hauria de netejar els trens, però també caldria que una part cada dia més creixent dels usuaris deixés de llençar coses a terra, hi ha papereres als trens!!!! no posar els peus sobre els seients ja que aquests s'embruten i després fa fàstic seure, tenir més educació amb la resta de passatgers, el terra no està per omplir-lo d’escopinades ni burilles de cigarrets. També hi ha els que amb la seva generositat volen compartir la seva música amb la resta, no cal, si vols escoltar música et poses uns auriculars i tots serem més feliços.
Suposo que tot això passa perquè la figura del revisor ja forma part de la història del segle XX, l'únic tren de rodalies on hi ha seguretat és el de l'aeroport, suposo que serà per donar bona imatge als forasters que venen a fer turisme a BCN, però la resta d'usuaris hem de suportar els condicions lamentables dels trens, l’incivisme de la gent, els pidolaires i músics ambulants que pul•lulen per la xarxa de rodalies.

La generalitat ha agafat la gestió de rodalies, espero que ben aviat es vegi un canvi qualitatiu, mentrestant jo animo a tothom a que no pagui bitllet, ja que ells no inverteixen en un bon servei, així nosaltres no contribuirem a fer-los més rics i a sobre que s'enriguin de nosaltres.

Referèndum

2010-04-26T09:46:00.000+02:00

Aquest passat 25 d'Abril s'ha fet la consulta popular per la independència de Catalunya a molts indrets del territori. Tot i que no té un caràcter oficial, si que té un efecte conscienciador, i dels resultats se'n poden fer moltes lectures.
Jo particularment en faig dues, la primera és: Quan un poble se'l margina, mal tracte i no se'l respecta, aquest no l'hi queda cap més remei que desvincular-se de l'estat que l'oprimeix. I la segona, Catalunya té ganes de créixer, té ganes d'arribar molt amunt, i lligats a un govern centralista espanyol mai ho aconseguirem, i l'únic camí que ens queda és separar-nos d’espanya.
Des de la meva modesta opinió, convido a TOTHOM que participi en els referèndums, ja sigui per votar Si, NO o en blanc, ja que quan a un poble se l'hi dóna l'oportunitat de parlar, no s'hi val callar. El futur recau en les accions individuals que conformen la nostra societat.

El poble Suís està molt acostumat a fer referèndums, de fet gaudeixen d'una democràcia directe, on el poble té molt de pes, realment el poder de tot país és el seu poble, i a Suïssa ho saben molt bé i per això és un país que funciona molt bé.
Desitjo que algun dia al meu poble es pugui fer el referèndum, però crec que no hi arribarem a temps, ja que som l'únic poble de Catalunya que tot i tenir un govern d'ERC hi ha una dictadura.
Un dia d'aquest faré un post del meu poble com a exemple a no seguir, així coneixereu la fantàstica vila de la Bisbal del Penedès i el "seu bon fer" dels seus dirigents.

Rebrotant

2010-04-07T10:16:00.001+02:00

L’Edelweiss de casa comença a rebrotar, desprès de passar l’últim tram de l’hivern mústic. Jo dec ser com el meu edelweiss, que començo a rebrotar. La veritat es que s’agraeix que els dies siguin més llargs, ho hem d’acceptar, necessitem el sol tant o més que les plantes, i jo, amb aquestes horetes de més de sol, començo a rebrotar i tenir energia per fer moltes coses, una d’elles desempolsar el bloc i escriure quelcom, que bona falta li fa.

El passat divendres de Pasqua vam pujar a pistes a fer la última escapada de la temporada, no, no va ser als Alps, ja m’agradaria, ca ser a Andorra, i va estar molt bé. A veure si trobo una bona excusa i algú que s’apunti per fer una excepció i aquest estiu fer una escapadeta als Alps a fer una mica de snow a alguna glacera, i ja que hi som, unes excursionetes per els magnífics Alps.

Algú s’apunta?

PD: Quan vagi al poble li faig una foto al edelweiss i la penjo :)

Números

2010-02-17T17:16:00.000+01:00

És fascinant veure com de bonics arriben a ser els números, ja sigui el del telèfon, el del Document d’identitat, el que sigui, sempre hi ha quelcom que ens atrau, o ens resulta divertit o senzillament ens agrada. És igual quina combinació, sempre i trobarem quelcom màgic o encisador. Tots tenim un número que és important per nosaltres.

Vivim en una societat on tot són números, nosaltres també som números. I la nostra vida està plena de números, telèfons, documents d’identitat, carnets de conduir, al fer cua a la carnisseria, les factures, la nòmina, les nostres cases, els dies de la setmana, el mes... i un llarg etcètera.

Sort en tenim que els números són infinits, però si tot i així s’acabessin, tindríem els imaginaris, els reals, els naturals, els que tenen nom, com ara pi, e, i... en fi, un munt!!

Números... han esdevingut més importants que les persones, perquè no ens enganyem, tots som un número. I en un món de números, un de sol és insignificant.
Quin número ets?i quin valor té per a tu aquest número? Com d’important és aquest número per la societat?

München

2010-01-25T14:33:00.000+01:00

Hola, ja he tornat de München, ja que aquesta setmana passada he gastat els meus dies de vacances de Nadal, aprofitant per fer una escapadeta a la capital de Baviera. Tot gràcies a Ryanair i els sues bitllets econòmics, però tot té un preu, i el que no costa diners és paga amb altres coses. Sobre ryanair podria dir moltes coses, però això millor en un altre post. Només diré que ens va faltar "el canto d'un duro" per anar a Dusseldorf!!!

Respecte a Múnic, no puc dir res de dolent, la ciutat em va encantar, les cerveses estan molt bones, i el menjar també. Em va captivar molt les mides i la distribució de les coses a la capital bavara, i el tarannà tranquil de la gent. El viktualienmarkt em va encantar, és impressionant la varietat de productes i la meticulositat en que estan posats i ordenats. A destacar les carnisseries de la vora, que per dos duros menges molt bé, i sobretot que és el que mengen els alemanys, no vaig veure cap turista a aquestes carnisseries.

La visita a Neuswanstein era quasi obligada, però visitar l'interior és 100% evitable, ho vaig trobar una estafa, ja que no et deixen visitar el castell al teu ritme i tampoc no hi ha grans coses a veure, de totes maneres sempre és curiós veure un castell medieval de 180 anys.

Els voltants de Neuswanstein estan plens de caminets, però ara a l'hivern estan tancats, de totes maneres la gent saltava la porta per seguir-los, i nosaltres no vam ser menys, i vam gaudir molt caminant per la neu i amb les explendites vistes del castell i el paisatge que l'envolta.

Al estar a terres alemanyes, i coneixent la seva afició per la reposteria, vaig buscar un motlle per fer galetes de nadal en forma de floc de neu, l'havia vist en alguns blocs de cuina, i m'agrada molt la forma que té, així que ens vam posar a cercar-lo, i desprès de preguntar en unes quantes botigues de cuina vam trobar la meca de la cuina a Múnic, però vam fer tard, l'hi vam preguntar a la dependenta si tenia el motlle de cuina en forma de floc de neu, i ens va respondre que no, que això ho tenen a l'hivern (nosaltres amb cara de totntos pensant si estem a l'hivern), tot seguit diu ho tenim al Desembre-Gener (nosaltres amb més cara de tontos, ja que estem al Gener), al final diu que per Nadal, mira que l'hi va costar dir que no en tenia. Ens vam emportar una gran desil·lusió, ja que si no el tenien allí, no el trobariem ja.

De totes maneres, vam poder anar de rebaixes i comprar quelcom, poca cosa que els de ryanair et xuclen la sang si has de facturar, i filen molt prim amb el tema de l'equipatge de mà, a la tornada fins i tot ens van pesar les maletes!!!!

En fi, un viatge genial, 100% recomanable, on no van faltar les diferents cerveses, la Weissburg, i altres salsitxes i embotits típics.

Die Schweizermacher

2009-12-27T13:52:00.000+01:00

Bon Nadal i bones festes a tothom, ara feia temps que no escrivia res, i he tornat amb un article sobre la pel·lícula Die Schweizermacher, que seria com el fabricant de suïssos. És una comèdia de finals dels 70 que narra la història de les coses que havien de fer els estrangers per obtenir la nacionalitat suïssa. A mi m'havien comentat que era difícil, però fins que no he vist la pel·lícula, no m'havia et a la idea de com de complicat és. Això si, m'ho he passat molt bé.

Com sempre, no es pot jutjar un país sense coneixe'l, i veient el film, un se n'adona que els suïssos són com tothom, n'hi ha de tota mena. Jo recomano veure-la, això si, només està en Suís, alemany, francès i italià, però podem posar subtítols en castellà i anglès, a part de les llengües parlades.

I ja que parlem dels suïssos, m'agradaria fer una reflexió sobre el passat referèndum que va haver-hi al nostre país favorit, independentment dels resultats, i és que els suissos poden decidir en tot moment el que volen, cosa que aquí ens és impossible. Quan va haver-hi les manifestacions en contra de la guerra el govern va fer el que l'hi va donar la gana, i la veu del poble no va ser tinguda en compte per a res, Espanya fabrica armes de guerra, i els habitants no poden ni tan sols votar si volen que se'n fabriquin o no.

Jo crec que abans de criticar als altres, ens hauríem de mirar més a nosaltres, ja que com a mínim a Suïssa es respecta la voluntat del poble, i aquí no podem fer ni una consulta popular per si volem o no la independència de Catalunya.

Respecte als minarets, només dir que aquí segurament reaccionariem igual, sinó reflexioneu-hi.

Dialectelisme

2009-12-11T10:32:00.001+01:00

Abans d’ahir a classe d’alemany, van sortir els temes nadalencs, i jo vaig proposar les Weihnachtsguetzli però ningú em va entendre. Galetes amb alemany són Keks en lloc de Guetzli, vaig cercar-ho al diccionari, i el mot Guetzli no hi era, només Kecks. Guetzli és en dialecte suís-alemany. Aquest fet m’ha fet meditar amb la complexitat lingüística, ja que com a català que soc i tenint el nivell C, soc capaç d’entendre bé els diferents dialectes, com el balear (les dues varietats que hi ha), el valencià i els diferents dialectes de Catalunya i Andorra. En el cas de Suïssa però, els dialectes són molt diferents de l’alemany i d’entre els diferents dialectes, cosa que em fa pensar que si hom vol anar a viure a Suïssa, ha d’aprendre el dialecte, però no hi ha un únic dialecte, sinó que a cada zona se’n parla un de diferent, sense que n’hi hagi cap “d’estàndard”, la qual cosa fa que si anem a viure a Suïssa em d’aprendre el dialecte d’allà on volem viure. El meu dubte és, en el moment de dominar un dialecte, pots comunicar-te amb els altres dialectes? O bé els has d’aprendre degut a les seves diferències?
He vist que cada cantó parla el seu dialecte, i hi ha escoles on es pot aprendre, però com es comuniquen els del cantó de Gienbra amb els del cantó de Berna? Perquè a part dels dialectes, també hi ha la llengua, en aquesta comparació Francès i Suís-Alemany/Alemany. A les escoles els alumnes han d’aprendre una altre llengua que es parli a Suïssa, p.e la gent de Ginebra paren el francès i a part, o bé l’alemany o bé l’italià. Però si un suís de parla francesa se’n va a viure a un cantó de parla suís-alemany, amb l’alemany no en tindrà prou, i haurà d’aprendre el dialecte, ja que sinó no s’integrarà.
En fi, que a Catalunya aquest tema és més fàcil, tots parlem diferents dialectes del català, tots ens entenem i no em d’aprendre el parlar de les diferents zones per comunicar-nos.

Exportacions I

2009-12-03T10:13:00.001+01:00

Suïssa és un país que exporta poc, només el 2% dels seus productes són exportats. Aquest fet fa que quan vas als supermercats trobes tot de productes suïssos i molt pocs de fora d'aquest país. Aquest fet fa que la seva economia sigui sostenible, ja que els diners que es gasten els propis suïssos s'inverteix en ells mateixos, en lloc d'anar a parar a mans de persones de l'estranger. Tant de bo els catalans féssim el mateix, els nostres agricultors i ramaders no haurien d'anar a plorar a Brussel·les per poder tirar endavant la seva activitat econòmica. Clar però, que també té els seus aspectes negatius, ja que els que vivim fora de Suïssa no tenim accés als productes d'allí. Aquest és el cas de la xocolata Cailler, una xocolata boníssima de la Nestle que desconec per quins set sous no s'exporta. Per qui no conegui la Cailler, us comentaré que va ser el primer mestre xocolater suís, i dels seus successors va sortir la xocolata amb llet, joia de la xocolata suïssa.

Allí està per tot, gelats, rajoles, qualssevol cosa que dugui xocolata, apareix Cailler, però tant aviat com poses els peus a Catalunya... només la pots comprar per Internet. Cada vegada que vaig a Suïssa duc rajoles pels familiars, amics i per mi, m'hauríeu de veure, tot carregat amb un munt de rajoles, i és que s'ho val, perquè està boníssima, creieu-me.

La imatge del post és un cartell publicitari antic de la marca, però si us hi feixeu bé, a l'esquerra, us adonareu que emmarcat amb un quadrat hi ha el logo de Bluetooth, si si, no se que hi fa però no és pot negar que és molt curiós.

Bouvier de Berna

2009-11-29T18:48:00.002+01:00

Possiblement el gos més conegut dels Alps és el Sant Bernardo, però no és l'únic gos de Suïssa, també hi ha altres races, una d'elles el Bouvier de Berna, un gos que va ser introduït per els romans, i els suissos l'empraven pels ramats i per transportar la llet. És un gos d'aspecte preciós, amable i molt intel·ligent. A part del Bouvier de Berna, a Suïssa també hi ha altres Bouviers, però a mi personalment el que m'agrada més és el de Berna. Es tracta d'un gos gros, mesuren 70cm d'alt i tenen un pes de 50kg. Em va sorpendre molt com eren emprats per estirar carros de fusta amb la llet o formatge per portar-la a vendre, donada la seva constitució forta.

És un excelent gos que algun dia m'agradaria poder tenir. Desconec si a Suïssa són molt cars, però per Catalunya, els pocs llocs on n'hi ha per vendre, són extremadament cars. Aquest fet i el de que la meva jornada laboral no em permet tenir massa temps lliure entre setmana per poder-l'ho treure a passejar, em frenen a l'hora de mirar d'adquirir-ne un.

Trens

2009-11-26T14:49:00.004+01:00

És una cosa que sempre m’ha fascinat, quan era petit sempre en dibuixava d’antics, de fet sempre m’han fascinat les coses antigues. Serà perquè ens transporten a una altre època? No ho se amb exactitud, però quan veig una locomotora antiga no puc deixar d’admirar aquella meravella tecnològica.

Poques vegades he tingut l’ocasió d’experimentar un viatge ferroviari en el temps, la primera vegada va ser a Anglaterra, a Sussex, on vam gaudir d’un viatge ambientat en una època on avui dia ja no en queda cap vestigi, i la segona i última vegada, de moment, va ser a Àustria, on vam agafar un cremallera a vapor, un dels més antics d’Europa. Va ser tota una aventura, gaudint del paisatge, el xucu-xu i l’encant de “reviure” una experiència que el temps ens ha vetat en el nostre dia a dia.

Suïssa té una xarxa ferroviària i unes infraestructures que a qualsevol català el deixaran bocabadat, viatjar-hi és un luxe que està a l’abast de tothom si saps com fer-ho, ja sigui per moure’ns pel país o contemplar el paisatge. Si hi aneu de vacances i no teniu cotxe o bé voleu gaudir dels trens suïssos, us recomano el SwissPass o SaverPass, és un abonament per n dies que permet moure’ns per tot el país amb tren, autobusos postals i vaixells, per un preu bastant econòmic. Aquest abonament només és per persones estrangeres a Suïssa, si viatgem amb un grup de 2 a 5 persones ens sortirà més rentable el SaverPass.

Com he dit abans, els suïssos tenen trens per tot, des del Glacier Express, un tren panoràmic que creua el país de punta a punta per els Alps, permetent-nos contemplar el paisatge, les glaceres i les muntanyes, a els trenets de muntanya per anar de vila en vila, i fins i tot, per tenir, tenen l’estació de tren més alta d’Europa, la Jungfraujoch.

És impressionant la puntualitat en que funcionen els trens, i en cas d’incidència, et comuniquen el temps que estarà el tren aturat amb la mateixa rigorosa exactitud. En aquest país, els trens funcionen extremadament bé, la megafonia és en la llengua de la zona per on estàs passant en aquell moment, i en els zones de canvi de llengua és amb els dos idiomes. Ja podrien anar de vacances a Suïssa els directius de Renfe, a veure si així n’aprenien d’una vegada.

En fi, per els amants dels trens és un paradís, i per els que ens hi agrada viatjar-hi també. Ara només falta trobar algun trenet a vapor per Suïssa per ampliar la meva experiència “temporal”pels camins de ferro. S’accepten recomanacions.

L'inici

2009-11-24T14:23:00.001+01:00

Hom a vegades no sap el perquè de les coses, senzillament no es poden explicar, però aquests perquès desconeguts ens mouen, tal com em va passar a mi ja fa 3 anys. Sempre m’havia captivat Suïssa tot i haver-ne vist poca cosa, i sempre que pensava en ella la meva ment la ubicava lluny, però m’atreia.
Només em faltava una excusa per anar-hi, i descobrir aquest país del qual només coneixia que estava al centre d’Europa, just al cor dels Alps, i l’excusa va arribar. No va ser ni un viatge de feina, ni una oferta per anar a esquiar, senzillament va ser el naixement de la ja desapareguda companyia clickair, en la seva oferta promocional oferia destinacions a diferents racons d’Europa a preu quasi regalat, i mira per on, uns quants vam decidir que estaria bé fer una escapadeta de baix cost, de les destinacions possibles sortia Zurich, i per coses de la vida a la resta els hi va semblar bé. Va ser una escapadeta curta, només 3 dies, però van ser ben aprofitats, vam visitar Zurich i Luserna, vam anar al Kunhaus i passejar per les muntanyes del voltant de Zurich. Va ser la primera presa de contacte, però no la última, ja podeu deduir que la impressió va ser molt grata. Vam aprendre moltes coses que en el futur ens han servit molt.
Al ser una escapada lowcost, i en aquella època disposàvem de menys pressupost que ara, vam confiar en la xarxa de backpackers de Suïssa i la veritat és que hi vam estar molt bé.
En fi, va ser l’inici de quelcom que ja no es pot desfer.

Neu

2009-11-23T13:01:00.001+01:00

Aquest proper cap de setmana és el que tradicionalment la majoria d'estacions d'esquí obrien, però cada vegada més són les que obren pel pont de la purissima, ja que cada vegada costa més que hi hagi neu. Les estacions d'esquí del Pirineu cada vegada ho tenen més difícil per poder oferir una temporada bona, malgrat les quantioses inversions que s'hi fan. Totes les estacions per sota 2000 metres tard o d'hora es veuran obligades a tancar.

A molts catalans ens agrada quasi tant per no dir tant com els suïssos la neu i els esports relacionats amb ella, i cada vegada més ens veiem empesos a buscar alternatives als nostres pelats Pirineus, i buscar la neu als Alps.

L'oferta alpina és molt gran i variada, des dels grans ressorts a les petites estacions locals, totes elles amb el seu encant, algunes amb més fama que d'altres però totes elles en un entorn bucòlic. A tothom li sona Sankt Moritz, Saas-Fee, Zermatt, Gstaad, etc, però existeix un ventall enorme de petites estacions que ens permeten gaudir d'uns dies de bona neu per un preu raonable i assequible, moltes elles amb glacera inclosa.

Hi ha països on és més barat i d'altres més car, jo només he anat a Suïssa, però fa molt de temps que sento a dir que a Àustria és més barat. Tot és mirar preus i triar l'opció que més ens agradi i s'ajusti a la butxaca.

Nadal

2009-11-19T12:50:00.000+01:00

Tot i que falta un mes per Nadal, els carrers d'alguns pobles i ciutats ja estan guarnits i poc a poc s'anirà instal·lant a la gent l'esperit nadalenc, malgrat que el temps no hi ajudi massa.

És ben curiós veure les diferències culturals entre diferents països d'Europa, on tot hi celebrar les mateixes festes són a la vegada molt diferents. Per exemple, a casa nostra celebrem Nadal, Sant Esteve, cap d'any i Reis, amb el Pessebre, el tió i l'arbre de nadal. Altres països en canvi celebren les festes en altres dates, com la nit del 24, Sant Nicolau, per posar uns exemples. A mi el que més em sorprèn i em fascina són les celebracions germàniques, on les seves festivitats i ambientació està més lligada al canvi de solstici que no pas a la nativitat de Jesús (celebració posada en aquestes dates per tal d'el·liminar les celebracions paganes del solstici). De fet, el tió no deix de ser una referència a la festivitat de solstici, ja que l'home picava als troncs perquè aquests no s'adormissin i a la primavera tornessin a reviure i brotar fulles i portar fruita de nou.

Personalment, aquest any tinc intenció de celebrar aquestes festes d'una manera més germànica, sense marginar les boniques coses que tenim a casa. Els suïssos tenen la costum de fer galetes, de rodones, quadrades, estrellades, amb forma de cor, d'avet, en fi... de totes formes i colors, i fan bossetes per regalar-les als amics i familiars, i ho he trobat una gran idea que m'agradaria posar en pràctica. Unes "guetzli" casolanes amb una mica de xocolata Cailler... mmmm. A veure si m'animo.

Teranyina linguística.

2009-11-17T09:55:00.006+01:00

La teranyina lingüística de Suïssa és força complexa però a la vegada està força ben distribuïda, ja que les llengües estan repartides geogràficament, amb zones d’aiguabarreig bastant ben acotades.

A diferència d’altres països on s’imposa una llengua per sobre de les altres, arribant a marginar les altres llengües, com és el cas d'Espanya, a Suïssa això no passa, i les llengües són respectades i s’han fet lleis per tal de protegir-les, tot i que a vegades aquestes lleis no són prou eficients per protegir les llengües més minoritàries de les zones on es parla més d’una llengua. Això passa amb el Romanx, llengua molt minoritària que es veu amenaçada per les llengües més parlades.

A Suïssa, a part del romanx, s’hi parla el francès, l’italià i l’alemany, sent aquesta última llengua la més estesa (la parla el 70% de la població), cal afegir però, que l’alemany que es parla a Suïssa no és l’anomenat Hochdeutsch (alemany estàndard), sinó el Schweizerdeutsch, una varietat dialectal bastant diferent de l’alemany estàndard, que la gent empra durant el dia a dia al carrer. La llengua escrita i la llengua en les of icines i documents oficials és el Hochdeutsch. Als alemanys els hi costa molt entendre el Schweizerdeutsch, ja que tot i ser un dialecte és molt diferent del Hochdeutsch.

Linzertorte

2009-11-16T08:50:00.002+01:00

Aquest passat cap de setmana he anat al poble a veure els meus pares, i ha donat la casualitat que tenien convidats, així doncs, no podia presentar-me amb les mans buides i em vaig animar a fer un pastís de Linz, tot seguint les instruccions de la Miriam de Font-Renz, que estan molt ben explicades a la web del karakia.

El pastís va agradar molt i va ser una dolça manera d'apropar la gastronomia suïssa a amics i familiars. A mi, personalment, em va transportar a la penúltima vegada que vaig anar a Suïssa, que vam comprar un pastís de Linz per menjar-nos-el mentre esperàvem l'avió.

Haig de reconèixer però, que no em va quedar tant bonic com el de la foto (la foto va quedar al poble).

P.S: Linz és una ciutat que està a Àustria, no Suïssa, però degut a la seva proximitat, la recepta del pastís s'ha incorporat a la gastronomia suïssa.

Inauguració

2009-11-13T10:21:00.005+01:00

Aquest és el primer post d'un bloc on intentaré reflectir els aspectes de Suïssa i Catalunya, les meves inquietuds i punts de vista, i també intentaré plasmar-hi la meva evolució en tots aquells aspectes que m'apropen a aquest bonic país al cor dels Alps.

Desitjo que us agradi.