Consulta del 10 d’Abril

No es pot negar que la consulta del 10 d’abril ha sigut un èxit, amb una participació ciutadana que supera el 20%. Felicitats a tothom qui ha anat a votar i als organitzadors, per fer una tasca voluntariat tant lloable.  Cal veure si els polítics han entès de debò el missatge i com a representants del poble sabran defensar els interessos de la població per sobre dels de partit en el parlament.

Per altra banda, no puc evitar pensar com hauria sigut el resultat si no s’hagués demanat el vot anticipat a la gent, com a la resta de pobles, que el bot només es va demanar un dia. No voldria que em mal entenguéssiu, no critico el vot anticipat, en absolut, sinó que em lamento de  que no s’hagi demanat a la resta de poblacions, on de ben segur s’hauria aconseguit una participació més alta de la gent.

Seguim fent passos per l’autodeterminació, seguim caminant cap a la independència.

Llibertat de pensament

Ahir, mirant la TV abans d’anar a dormir, vaig veure l’entrevista a José Luis Sampedro al programa Singulars, que fan pel canal 33 (TVC), i només em puc treure el barret i dir chapeau! Normalment les paraules d’un savi sempre són ben rebudes, i a més si l’hi afegim que apart de la seva saviesa acadèmica, que no és poca, l’hi afegim la saviesa que ofereix el bagatge d’una vida de 93 anys, la cosa encara és més majúscula.
Aquesta persona va dir grans veritats, però la més destacable que puc remarcar és “la llibertat de pensament”, tots som conscients de que tenim llibertat d’opinió, llibertat d’expressió i moltes altres llibertats, però, som realment lliures de pensament? O el nostre pensament està condicionat a la voluntat dels governs, les campanyes mediàtiques i publicitàries i altres cortines de fum que, tal com ho fan les olleres dels cavalls, només ens deixen veure un prim fil del camí i amb les regnes ens dirigeixen cap on més els hi convé? Perquè, pensem-hi! Quantes vegades estem subjectes a condicionaments? A mi em fa molta gràcia veure la baixa participació que va tenir la consulta del 25 d’Abril, i en canvi l’alta participació que tindrà el partit de demà on s’enfrontaran el Barça i l’inter de Milà. Senyors, amb els consultes ens hi juguem el futur, amb el partit de demà, només 11 persones i els socis d’un club i membres d’aquest s’hi juguen optar a seguir lluitant per un trofeu. Ningú es manifestarà i omplirà els carrers per les retallades del TC que ens fan i ens afecten en el dia a dia de les nostres vides, però demà el camp estarà a vessar, i la gent enganxada als Televisors, demà s’aturarà el món a Catalunya!!! Els diaris tots se’n fan ressò. En canvi, sobre el TC i els abusos que som sotmesos els ciutadans de Catalunya... això no!!! No cal mediatitzar-ho i s’ha d’aconseguir desviar l’atenció!!!! I el més trist, és que ho han aconseguit, ens han anul•lat la nostre llibertat de pensar, som com ovelles guiades per un pastor, hem perdut l’habilitat de pensar.

Jo no soc tant savi com el senyor Sampedro, de fet no soc savi, i se que el meu discurset a algunes persones l’hi pot semblar infantil, o potser una gran tonteria, per això us deixo l’enllaç al vídeo del programa d’ahir, on les paraules del Sr Sampedro valen molt la pena ser escoltades:

Referèndum

Aquest passat 25 d'Abril s'ha fet la consulta popular per la independència de Catalunya a molts indrets del territori. Tot i que no té un caràcter oficial, si que té un efecte conscienciador, i dels resultats se'n poden fer moltes lectures.
Jo particularment en faig dues, la primera és: Quan un poble se'l margina, mal tracte i no se'l respecta, aquest no l'hi queda cap més remei que desvincular-se de l'estat que l'oprimeix. I la segona, Catalunya té ganes de créixer, té ganes d'arribar molt amunt, i lligats a un govern centralista espanyol mai ho aconseguirem, i l'únic camí que ens queda és separar-nos d’espanya.
Des de la meva modesta opinió, convido a TOTHOM que participi en els referèndums, ja sigui  per votar Si, NO o en blanc, ja que quan a un poble se l'hi dóna l'oportunitat de parlar, no s'hi val callar. El futur recau en les accions individuals que conformen la nostra societat.

El poble Suís està molt acostumat a fer referèndums, de fet gaudeixen d'una democràcia directe, on el poble té molt de pes, realment el poder de tot país és el seu poble, i a Suïssa ho saben molt bé  i per això és un país que funciona molt bé.
Desitjo que algun dia al meu poble es pugui fer el referèndum, però crec que no hi arribarem a temps, ja que som l'únic poble de Catalunya que tot i tenir un govern d'ERC hi ha una dictadura.
Un dia d'aquest faré un post del meu poble com a exemple a no seguir, així coneixereu la fantàstica vila de la Bisbal del Penedès i el "seu bon fer" dels seus dirigents.

Die Schweizermacher

Bon Nadal i bones festes a tothom, ara feia temps que no escrivia res, i he tornat amb un article sobre la pel·lícula Die Schweizermacher, que seria com el fabricant de suïssos. És una comèdia de finals dels 70 que narra la història de les coses que havien de fer els estrangers per obtenir la nacionalitat suïssa. A mi m'havien comentat que era difícil, però fins que no he vist la pel·lícula, no m'havia et a la idea de com de complicat és. Això si, m'ho he passat molt bé.

Com sempre, no es pot jutjar un país sense coneixe'l, i veient el film, un se n'adona que els suïssos són com tothom, n'hi ha de tota mena. Jo recomano veure-la, això si, només està en Suís, alemany, francès i italià, però podem posar subtítols en castellà i anglès, a part de les llengües parlades.

I ja que parlem dels suïssos, m'agradaria fer una reflexió sobre el passat referèndum que va haver-hi al nostre país favorit, independentment dels resultats, i és que els suissos poden decidir en tot moment el que volen, cosa que aquí ens és impossible. Quan va haver-hi les manifestacions en contra de la guerra el govern va fer el que l'hi va donar la gana, i la veu del poble no va ser tinguda en compte per a res, Espanya fabrica armes de guerra, i els habitants no poden ni tan sols votar si volen que se'n fabriquin o no.

Jo crec que abans de criticar als altres, ens hauríem de mirar més a nosaltres, ja que com a mínim a Suïssa es respecta la voluntat del poble, i aquí no podem fer ni una consulta popular per si volem o no la independència de Catalunya.

Respecte als minarets, només dir que aquí segurament reaccionariem igual, sinó reflexioneu-hi.