Die Schweizermacher

Bon Nadal i bones festes a tothom, ara feia temps que no escrivia res, i he tornat amb un article sobre la pel·lícula Die Schweizermacher, que seria com el fabricant de suïssos. És una comèdia de finals dels 70 que narra la història de les coses que havien de fer els estrangers per obtenir la nacionalitat suïssa. A mi m'havien comentat que era difícil, però fins que no he vist la pel·lícula, no m'havia et a la idea de com de complicat és. Això si, m'ho he passat molt bé.

Com sempre, no es pot jutjar un país sense coneixe'l, i veient el film, un se n'adona que els suïssos són com tothom, n'hi ha de tota mena. Jo recomano veure-la, això si, només està en Suís, alemany, francès i italià, però podem posar subtítols en castellà i anglès, a part de les llengües parlades.

I ja que parlem dels suïssos, m'agradaria fer una reflexió sobre el passat referèndum que va haver-hi al nostre país favorit, independentment dels resultats, i és que els suissos poden decidir en tot moment el que volen, cosa que aquí ens és impossible. Quan va haver-hi les manifestacions en contra de la guerra el govern va fer el que l'hi va donar la gana, i la veu del poble no va ser tinguda en compte per a res, Espanya fabrica armes de guerra, i els habitants no poden ni tan sols votar si volen que se'n fabriquin o no.

Jo crec que abans de criticar als altres, ens hauríem de mirar més a nosaltres, ja que com a mínim a Suïssa es respecta la voluntat del poble, i aquí no podem fer ni una consulta popular per si volem o no la independència de Catalunya.

Respecte als minarets, només dir que aquí segurament reaccionariem igual, sinó reflexioneu-hi.

Dialectelisme

Abans d’ahir a classe d’alemany, van sortir els temes nadalencs, i jo vaig proposar les Weihnachtsguetzli però ningú em va entendre. Galetes amb alemany són Keks en lloc de Guetzli, vaig cercar-ho al diccionari, i el mot Guetzli no hi era, només Kecks. Guetzli és en dialecte suís-alemany. Aquest fet m’ha fet meditar amb la complexitat lingüística, ja que com a català que soc i tenint el nivell C, soc capaç d’entendre bé els diferents dialectes, com el balear (les dues varietats que hi ha), el valencià i els diferents dialectes de Catalunya i Andorra. En el cas de Suïssa però, els dialectes són molt diferents de l’alemany i d’entre els diferents dialectes, cosa que em fa pensar que si hom vol anar a viure a Suïssa, ha d’aprendre el dialecte, però no hi ha un únic dialecte, sinó que a cada zona se’n parla un de diferent, sense que n’hi hagi cap “d’estàndard”, la qual cosa fa que si anem a viure a Suïssa em d’aprendre el dialecte d’allà on volem viure. El meu dubte és, en el moment de dominar un dialecte, pots comunicar-te amb els altres dialectes? O bé els has d’aprendre degut a les seves diferències?
He vist que cada cantó parla el seu dialecte, i hi ha escoles on es pot aprendre, però com es comuniquen els del cantó de Gienbra amb els del cantó de Berna? Perquè a part dels dialectes, també hi ha la llengua, en aquesta comparació Francès i Suís-Alemany/Alemany. A les escoles els alumnes han d’aprendre una altre llengua que es parli a Suïssa, p.e la gent de Ginebra paren el francès i a part, o bé l’alemany o bé l’italià. Però si un suís de parla francesa se’n va a viure a un cantó de parla suís-alemany, amb l’alemany no en tindrà prou, i haurà d’aprendre el dialecte, ja que sinó no s’integrarà.
En fi, que a Catalunya aquest tema és més fàcil, tots parlem diferents dialectes del català, tots ens entenem i no em d’aprendre el parlar de les diferents zones per comunicar-nos.

Exportacions I

Suïssa és un país que exporta poc, només el 2% dels seus productes són exportats. Aquest fet fa que quan vas als supermercats trobes tot de productes suïssos i molt pocs de fora d'aquest país. Aquest fet fa que la seva economia sigui sostenible, ja que els diners que es gasten els propis suïssos s'inverteix en ells mateixos, en lloc d'anar a parar a mans de persones de l'estranger. Tant de bo els catalans féssim el mateix, els nostres agricultors i ramaders no haurien d'anar  a plorar a Brussel·les per poder tirar endavant la seva activitat econòmica. Clar però, que també té els seus aspectes negatius, ja que els que vivim fora de Suïssa no tenim accés als productes d'allí. Aquest és el cas de la xocolata Cailler, una xocolata boníssima de la Nestle que desconec per quins set sous no s'exporta. Per qui no conegui la Cailler, us comentaré que va ser el primer mestre xocolater suís, i dels seus successors va sortir la xocolata amb llet, joia de la xocolata suïssa.

Allí està per tot, gelats, rajoles, qualssevol cosa que dugui xocolata, apareix Cailler, però tant aviat com poses els peus a Catalunya... només la pots comprar per Internet. Cada vegada que vaig a Suïssa duc rajoles pels familiars, amics i per mi, m'hauríeu de veure, tot carregat amb un munt de  rajoles, i és que s'ho val, perquè està boníssima, creieu-me.

La imatge del post és un cartell publicitari antic de la marca, però si us hi feixeu bé, a l'esquerra, us adonareu que emmarcat amb un quadrat hi ha el logo de Bluetooth, si si, no se que hi fa però no és pot negar que és molt curiós.