0 comentaris

Recuperant el ritme

És un fet per tothom conegut que el curs ha començat, ja s'han acabat les vacances, i tothom torna a agafar la rutina, uns amb més facilitat, d'altres menys. Jo no me'n escapo i també la vaig recuperant, la rutina de la feina, la rutina de les classes, i ara toca la rutina del bloc, que està molt abandonat.
No sabia, ara que s'acosta tot sants, si portar-li flors o no, però "ja ho veuen", m'he decantat per recuperar la rutina perduda d'escriure-hi.

Agafar el ritme sempre costa, però un cop s'agafa forma part de tu i ja no suposa un sobre-esforç. Ara estic agafant el ritme amb l'alemany, però haig de reconèixer que em costa, ja que aquest any és més dur que els anteriors, i cada vegada tinc menys temps.


A veure com me n'ensurto...
Vaig a estudiar alemany, fins molt aviat!!!!

0 comentaris

Llibertat de pensament

Ahir, mirant la TV abans d’anar a dormir, vaig veure l’entrevista a José Luis Sampedro al programa Singulars, que fan pel canal 33 (TVC), i només em puc treure el barret i dir chapeau! Normalment les paraules d’un savi sempre són ben rebudes, i a més si l’hi afegim que apart de la seva saviesa acadèmica, que no és poca, l’hi afegim la saviesa que ofereix el bagatge d’una vida de 93 anys, la cosa encara és més majúscula.
Aquesta persona va dir grans veritats, però la més destacable que puc remarcar és “la llibertat de pensament”, tots som conscients de que tenim llibertat d’opinió, llibertat d’expressió i moltes altres llibertats, però, som realment lliures de pensament? O el nostre pensament està condicionat a la voluntat dels governs, les campanyes mediàtiques i publicitàries i altres cortines de fum que, tal com ho fan les olleres dels cavalls, només ens deixen veure un prim fil del camí i amb les regnes ens dirigeixen cap on més els hi convé? Perquè, pensem-hi! Quantes vegades estem subjectes a condicionaments? A mi em fa molta gràcia veure la baixa participació que va tenir la consulta del 25 d’Abril, i en canvi l’alta participació que tindrà el partit de demà on s’enfrontaran el Barça i l’inter de Milà. Senyors, amb els consultes ens hi juguem el futur, amb el partit de demà, només 11 persones i els socis d’un club i membres d’aquest s’hi juguen optar a seguir lluitant per un trofeu. Ningú es manifestarà i omplirà els carrers per les retallades del TC que ens fan i ens afecten en el dia a dia de les nostres vides, però demà el camp estarà a vessar, i la gent enganxada als Televisors, demà s’aturarà el món a Catalunya!!! Els diaris tots se’n fan ressò. En canvi, sobre el TC i els abusos que som sotmesos els ciutadans de Catalunya... això no!!! No cal mediatitzar-ho i s’ha d’aconseguir desviar l’atenció!!!! I el més trist, és que ho han aconseguit, ens han anul•lat la nostre llibertat de pensar, som com ovelles guiades per un pastor, hem perdut l’habilitat de pensar.

Jo no soc tant savi com el senyor Sampedro, de fet no soc savi, i se que el meu discurset a algunes persones l’hi pot semblar infantil, o potser una gran tonteria, per això us deixo l’enllaç al vídeo del programa d’ahir, on les paraules del Sr Sampedro valen molt la pena ser escoltades:

0 comentaris

Trens

Amb l'arribada del bon temps, la gent s'anima a voltar més, i una bona opció es fer-ho amb tren. El tren sempre ha sigut un mitjà de transport còmode i agradable, però quan el servei no està dimensionat per la demanda i no es fa el manteniment dels vagons correctament... un viatge de plaer pot convertir-se ràpidament amb un calvari.
Cal dir que a l'hora de buscar culpables s'ha de mirar als dos costats, tant RENFE com els usuaris tenen part de culpa. Renfe per mantenir uns trens i unes catenàries de l'any de la picó, i els usuaris per incívics, bruts i mal educats.

Els trens de rodalies de renfe estan bruts, molt bruts, seients tacats, a vegades fan pudor, plens d'envasos buits i pipes a terra... el personal de renfe hauria de netejar els trens, però també caldria que una part cada dia més creixent dels usuaris deixés de llençar coses a terra, hi ha papereres als trens!!!! no posar els peus sobre els seients ja que aquests s'embruten i després fa fàstic seure, tenir més educació amb la resta de passatgers, el terra no està per omplir-lo d’escopinades ni burilles de cigarrets. També hi ha els que amb la seva generositat volen compartir la seva música amb la resta, no cal, si vols escoltar música et poses uns auriculars i tots serem més feliços.
Suposo que tot això passa perquè la figura del revisor ja forma part de la història del segle XX, l'únic tren de rodalies on hi ha seguretat és el de l'aeroport, suposo que serà per donar bona imatge als forasters que venen a fer turisme a BCN, però la resta d'usuaris hem de suportar els condicions lamentables dels trens, l’incivisme de la gent, els pidolaires i músics ambulants que pul•lulen per la xarxa de rodalies.

La generalitat ha agafat la gestió de rodalies, espero que ben aviat es vegi un canvi qualitatiu, mentrestant jo animo a tothom a que no pagui bitllet, ja que ells no inverteixen en un bon servei, així nosaltres no contribuirem a fer-los més rics i a sobre que s'enriguin de nosaltres.

0 comentaris

Referèndum

Aquest passat 25 d'Abril s'ha fet la consulta popular per la independència de Catalunya a molts indrets del territori. Tot i que no té un caràcter oficial, si que té un efecte conscienciador, i dels resultats se'n poden fer moltes lectures.
Jo particularment en faig dues, la primera és: Quan un poble se'l margina, mal tracte i no se'l respecta, aquest no l'hi queda cap més remei que desvincular-se de l'estat que l'oprimeix. I la segona, Catalunya té ganes de créixer, té ganes d'arribar molt amunt, i lligats a un govern centralista espanyol mai ho aconseguirem, i l'únic camí que ens queda és separar-nos d’espanya.
Des de la meva modesta opinió, convido a TOTHOM que participi en els referèndums, ja sigui  per votar Si, NO o en blanc, ja que quan a un poble se l'hi dóna l'oportunitat de parlar, no s'hi val callar. El futur recau en les accions individuals que conformen la nostra societat.

El poble Suís està molt acostumat a fer referèndums, de fet gaudeixen d'una democràcia directe, on el poble té molt de pes, realment el poder de tot país és el seu poble, i a Suïssa ho saben molt bé  i per això és un país que funciona molt bé.
Desitjo que algun dia al meu poble es pugui fer el referèndum, però crec que no hi arribarem a temps, ja que som l'únic poble de Catalunya que tot i tenir un govern d'ERC hi ha una dictadura.
Un dia d'aquest faré un post del meu poble com a exemple a no seguir, així coneixereu la fantàstica vila de la Bisbal del Penedès i el "seu bon fer" dels seus dirigents.

0 comentaris

Rebrotant

L’Edelweiss de casa comença a rebrotar, desprès de passar l’últim tram de l’hivern mústic. Jo dec ser com el meu edelweiss, que començo a rebrotar. La veritat es que s’agraeix que els dies siguin més llargs, ho hem d’acceptar, necessitem el sol tant o més que les plantes, i jo, amb aquestes horetes de més de sol, començo a rebrotar i tenir energia per fer moltes coses, una d’elles desempolsar el bloc i escriure quelcom, que bona falta li fa.

El passat divendres de Pasqua  vam pujar a pistes a fer la última escapada de la temporada, no, no va ser als Alps, ja m’agradaria, ca ser a Andorra, i va estar molt bé. A veure si trobo una bona excusa i algú que s’apunti per fer una excepció i aquest estiu fer una escapadeta als Alps a fer una mica de snow a alguna glacera, i ja que hi som, unes excursionetes per els magnífics Alps.

Algú s’apunta?

PD: Quan vagi al poble li faig una foto al edelweiss i la penjo :)

0 comentaris

Números

És fascinant veure com de bonics arriben a ser els números, ja sigui el del telèfon, el del Document d’identitat, el que sigui, sempre hi ha quelcom que ens atrau, o ens resulta divertit o senzillament ens agrada. És igual quina combinació, sempre i trobarem quelcom màgic o encisador. Tots tenim un número que és important per nosaltres.

Vivim en una societat on tot són números, nosaltres també som números. I la nostra vida està plena de números, telèfons, documents d’identitat, carnets de conduir, al fer cua a la carnisseria, les factures, la nòmina, les nostres cases, els dies de la setmana, el mes... i un llarg etcètera.

Sort en tenim que els números són infinits, però si tot i així s’acabessin, tindríem els imaginaris, els reals, els naturals, els que tenen nom, com ara pi, e, i... en fi, un munt!!

Números... han esdevingut més importants que les persones, perquè no ens enganyem, tots som un número. I en un món de números, un de sol és insignificant.
Quin número ets?i quin valor té per a tu aquest número? Com d’important és aquest número per la societat?

0 comentaris

München


Hola, ja he tornat de München, ja que aquesta setmana passada he gastat els meus dies de vacances de Nadal, aprofitant per fer una escapadeta a la capital de Baviera. Tot gràcies a Ryanair i els sues bitllets econòmics, però tot té un preu, i el que no costa diners és paga amb altres coses. Sobre ryanair podria dir moltes coses, però això millor en un altre post. Només diré que ens va faltar "el canto d'un duro" per anar a Dusseldorf!!!

Respecte a Múnic, no puc dir res de dolent, la ciutat em va encantar, les cerveses estan molt bones, i el menjar també. Em va captivar molt les mides i la distribució de les coses a la capital bavara, i el tarannà tranquil de la gent. El viktualienmarkt em va encantar, és impressionant la varietat de productes i la meticulositat en que estan posats i ordenats. A destacar les carnisseries de la vora, que per dos duros menges molt bé, i sobretot que és el que mengen els alemanys, no vaig veure cap turista a aquestes carnisseries.

La visita a Neuswanstein era quasi obligada, però visitar l'interior és 100% evitable, ho vaig trobar una estafa, ja que no et deixen visitar el castell al teu ritme i tampoc no hi ha grans coses a veure, de totes maneres sempre és curiós veure un castell medieval de 180 anys.
Els voltants de Neuswanstein estan plens de caminets, però ara a l'hivern estan tancats, de totes maneres la gent saltava la porta per seguir-los, i nosaltres no vam ser menys, i vam gaudir molt caminant per la neu i amb les explendites vistes del castell i el paisatge que l'envolta.

Al estar a terres alemanyes, i coneixent la seva afició per la reposteria, vaig buscar un motlle per fer galetes de nadal en forma de floc de neu, l'havia vist en alguns blocs de cuina, i m'agrada molt la forma que té, així que ens vam posar a cercar-lo, i desprès de preguntar en unes quantes botigues de cuina vam trobar la meca de la cuina a Múnic, però vam fer tard, l'hi vam preguntar a la dependenta si tenia el motlle de cuina en forma de floc de neu, i ens va respondre que no, que això ho tenen a l'hivern (nosaltres amb cara de totntos pensant si estem a l'hivern), tot seguit diu ho tenim al Desembre-Gener (nosaltres amb més cara de tontos, ja que estem al Gener), al final diu que per Nadal, mira que l'hi va costar dir que no en tenia. Ens vam emportar una gran desil·lusió, ja que si no el tenien allí, no el trobariem ja.

De totes maneres, vam poder anar de rebaixes i comprar quelcom, poca cosa que els de ryanair et xuclen la sang si has de facturar, i filen molt prim amb el tema de l'equipatge de mà, a la tornada fins i tot ens van pesar les maletes!!!!

En fi, un viatge genial, 100% recomanable, on no van faltar les diferents cerveses, la Weissburg, i altres salsitxes i embotits típics.