München

Hola, ja he tornat de München, ja que aquesta setmana passada he gastat els meus dies de vacances de Nadal, aprofitant per fer una escapadeta a la capital de Baviera. Tot gràcies a Ryanair i els sues bitllets econòmics, però tot té un preu, i el que no costa diners és paga amb altres coses. Sobre ryanair podria dir moltes coses, però això millor en un altre post. Només diré que ens va faltar "el canto d'un duro" per anar a Dusseldorf!!!

Respecte a Múnic, no puc dir res de dolent, la ciutat em va encantar, les cerveses estan molt bones, i el menjar també. Em va captivar molt les mides i la distribució de les coses a la capital bavara, i el tarannà tranquil de la gent. El viktualienmarkt em va encantar, és impressionant la varietat de productes i la meticulositat en que estan posats i ordenats. A destacar les carnisseries de la vora, que per dos duros menges molt bé, i sobretot que és el que mengen els alemanys, no vaig veure cap turista a aquestes carnisseries.

La visita a Neuswanstein era quasi obligada, però visitar l'interior és 100% evitable, ho vaig trobar una estafa, ja que no et deixen visitar el castell al teu ritme i tampoc no hi ha grans coses a veure, de totes maneres sempre és curiós veure un castell medieval de 180 anys.

Els voltants de Neuswanstein estan plens de caminets, però ara a l'hivern estan tancats, de totes maneres la gent saltava la porta per seguir-los, i nosaltres no vam ser menys, i vam gaudir molt caminant per la neu i amb les explendites vistes del castell i el paisatge que l'envolta.

Al estar a terres alemanyes, i coneixent la seva afició per la reposteria, vaig buscar un motlle per fer galetes de nadal en forma de floc de neu, l'havia vist en alguns blocs de cuina, i m'agrada molt la forma que té, així que ens vam posar a cercar-lo, i desprès de preguntar en unes quantes botigues de cuina vam trobar la meca de la cuina a Múnic, però vam fer tard, l'hi vam preguntar a la dependenta si tenia el motlle de cuina en forma de floc de neu, i ens va respondre que no, que això ho tenen a l'hivern (nosaltres amb cara de totntos pensant si estem a l'hivern), tot seguit diu ho tenim al Desembre-Gener (nosaltres amb més cara de tontos, ja que estem al Gener), al final diu que per Nadal, mira que l'hi va costar dir que no en tenia. Ens vam emportar una gran desil·lusió, ja que si no el tenien allí, no el trobariem ja.

De totes maneres, vam poder anar de rebaixes i comprar quelcom, poca cosa que els de ryanair et xuclen la sang si has de facturar, i filen molt prim amb el tema de l'equipatge de mà, a la tornada fins i tot ens van pesar les maletes!!!!

En fi, un viatge genial, 100% recomanable, on no van faltar les diferents cerveses, la Weissburg, i altres salsitxes i embotits típics.

Die Schweizermacher

Bon Nadal i bones festes a tothom, ara feia temps que no escrivia res, i he tornat amb un article sobre la pel·lícula Die Schweizermacher, que seria com el fabricant de suïssos. És una comèdia de finals dels 70 que narra la història de les coses que havien de fer els estrangers per obtenir la nacionalitat suïssa. A mi m'havien comentat que era difícil, però fins que no he vist la pel·lícula, no m'havia et a la idea de com de complicat és. Això si, m'ho he passat molt bé.

Com sempre, no es pot jutjar un país sense coneixe'l, i veient el film, un se n'adona que els suïssos són com tothom, n'hi ha de tota mena. Jo recomano veure-la, això si, només està en Suís, alemany, francès i italià, però podem posar subtítols en castellà i anglès, a part de les llengües parlades.

I ja que parlem dels suïssos, m'agradaria fer una reflexió sobre el passat referèndum que va haver-hi al nostre país favorit, independentment dels resultats, i és que els suissos poden decidir en tot moment el que volen, cosa que aquí ens és impossible. Quan va haver-hi les manifestacions en contra de la guerra el govern va fer el que l'hi va donar la gana, i la veu del poble no va ser tinguda en compte per a res, Espanya fabrica armes de guerra, i els habitants no poden ni tan sols votar si volen que se'n fabriquin o no.

Jo crec que abans de criticar als altres, ens hauríem de mirar més a nosaltres, ja que com a mínim a Suïssa es respecta la voluntat del poble, i aquí no podem fer ni una consulta popular per si volem o no la independència de Catalunya.

Respecte als minarets, només dir que aquí segurament reaccionariem igual, sinó reflexioneu-hi.

Dialectelisme

Abans d’ahir a classe d’alemany, van sortir els temes nadalencs, i jo vaig proposar les Weihnachtsguetzli però ningú em va entendre. Galetes amb alemany són Keks en lloc de Guetzli, vaig cercar-ho al diccionari, i el mot Guetzli no hi era, només Kecks. Guetzli és en dialecte suís-alemany. Aquest fet m’ha fet meditar amb la complexitat lingüística, ja que com a català que soc i tenint el nivell C, soc capaç d’entendre bé els diferents dialectes, com el balear (les dues varietats que hi ha), el valencià i els diferents dialectes de Catalunya i Andorra. En el cas de Suïssa però, els dialectes són molt diferents de l’alemany i d’entre els diferents dialectes, cosa que em fa pensar que si hom vol anar a viure a Suïssa, ha d’aprendre el dialecte, però no hi ha un únic dialecte, sinó que a cada zona se’n parla un de diferent, sense que n’hi hagi cap “d’estàndard”, la qual cosa fa que si anem a viure a Suïssa em d’aprendre el dialecte d’allà on volem viure. El meu dubte és, en el moment de dominar un dialecte, pots comunicar-te amb els altres dialectes? O bé els has d’aprendre degut a les seves diferències?
He vist que cada cantó parla el seu dialecte, i hi ha escoles on es pot aprendre, però com es comuniquen els del cantó de Gienbra amb els del cantó de Berna? Perquè a part dels dialectes, també hi ha la llengua, en aquesta comparació Francès i Suís-Alemany/Alemany. A les escoles els alumnes han d’aprendre una altre llengua que es parli a Suïssa, p.e la gent de Ginebra paren el francès i a part, o bé l’alemany o bé l’italià. Però si un suís de parla francesa se’n va a viure a un cantó de parla suís-alemany, amb l’alemany no en tindrà prou, i haurà d’aprendre el dialecte, ja que sinó no s’integrarà.
En fi, que a Catalunya aquest tema és més fàcil, tots parlem diferents dialectes del català, tots ens entenem i no em d’aprendre el parlar de les diferents zones per comunicar-nos.

Exportacions I

Suïssa és un país que exporta poc, només el 2% dels seus productes són exportats. Aquest fet fa que quan vas als supermercats trobes tot de productes suïssos i molt pocs de fora d'aquest país. Aquest fet fa que la seva economia sigui sostenible, ja que els diners que es gasten els propis suïssos s'inverteix en ells mateixos, en lloc d'anar a parar a mans de persones de l'estranger. Tant de bo els catalans féssim el mateix, els nostres agricultors i ramaders no haurien d'anar  a plorar a Brussel·les per poder tirar endavant la seva activitat econòmica. Clar però, que també té els seus aspectes negatius, ja que els que vivim fora de Suïssa no tenim accés als productes d'allí. Aquest és el cas de la xocolata Cailler, una xocolata boníssima de la Nestle que desconec per quins set sous no s'exporta. Per qui no conegui la Cailler, us comentaré que va ser el primer mestre xocolater suís, i dels seus successors va sortir la xocolata amb llet, joia de la xocolata suïssa.

Allí està per tot, gelats, rajoles, qualssevol cosa que dugui xocolata, apareix Cailler, però tant aviat com poses els peus a Catalunya... només la pots comprar per Internet. Cada vegada que vaig a Suïssa duc rajoles pels familiars, amics i per mi, m'hauríeu de veure, tot carregat amb un munt de  rajoles, i és que s'ho val, perquè està boníssima, creieu-me.

La imatge del post és un cartell publicitari antic de la marca, però si us hi feixeu bé, a l'esquerra, us adonareu que emmarcat amb un quadrat hi ha el logo de Bluetooth, si si, no se que hi fa però no és pot negar que és molt curiós.

Bouvier de Berna

Possiblement el gos més conegut dels Alps és el Sant Bernardo, però no és l'únic gos de Suïssa, també hi ha altres races, una d'elles el Bouvier de Berna, un gos que va ser introduït per els romans, i els suissos l'empraven pels ramats i per transportar la llet. És un gos d'aspecte preciós, amable i molt intel·ligent. A part del Bouvier de Berna, a Suïssa també hi ha altres Bouviers, però a mi personalment el que m'agrada més és el de Berna. Es tracta d'un gos gros, mesuren 70cm d'alt i  tenen un pes de 50kg. Em va sorpendre molt com eren emprats per estirar carros de fusta amb la llet o formatge per portar-la a vendre, donada la seva constitució forta.

És un excelent gos que algun dia m'agradaria poder tenir. Desconec si a Suïssa són molt cars, però per Catalunya, els pocs llocs on n'hi ha per vendre, són extremadament cars. Aquest fet i el de que la meva jornada laboral no em permet tenir massa temps lliure entre setmana per poder-l'ho treure a passejar, em frenen a l'hora de mirar d'adquirir-ne un.

Trens

És una cosa que sempre m’ha fascinat, quan era petit sempre en dibuixava d’antics, de fet sempre m’han fascinat les coses antigues. Serà perquè ens transporten a una altre època? No ho se amb exactitud, però quan veig una locomotora antiga no puc deixar d’admirar aquella meravella tecnològica.

Poques vegades he tingut l’ocasió d’experimentar un viatge ferroviari en el temps, la primera vegada va ser a Anglaterra, a Sussex, on vam gaudir d’un viatge ambientat en una època on avui dia ja no en queda cap vestigi, i la segona i última vegada, de moment, va ser a Àustria, on vam agafar un cremallera a vapor, un dels més antics d’Europa. Va ser tota una aventura, gaudint del paisatge, el xucu-xu i l’encant de “reviure” una experiència que el temps ens ha vetat en el nostre dia a dia.

Suïssa té una xarxa ferroviària i unes infraestructures que a qualsevol català el deixaran bocabadat,  viatjar-hi és un luxe que està a l’abast de tothom si saps com fer-ho, ja sigui per moure’ns pel país o contemplar el paisatge. Si hi aneu de vacances i no teniu cotxe o bé voleu gaudir dels trens suïssos, us recomano el SwissPass o SaverPass, és un abonament per n dies que permet moure’ns per tot el país amb tren, autobusos postals i vaixells, per un preu bastant econòmic. Aquest abonament només és per persones estrangeres a Suïssa, si viatgem amb un grup de 2 a 5 persones ens sortirà més rentable el SaverPass.

Com he dit abans, els suïssos tenen trens per tot, des del Glacier Express, un tren panoràmic que creua el país de punta a punta per els Alps, permetent-nos contemplar el paisatge, les glaceres i les muntanyes, a els trenets de muntanya per anar de vila en vila, i fins i tot, per tenir, tenen l’estació de tren més alta d’Europa, la Jungfraujoch.

És impressionant la puntualitat en que funcionen els trens, i en cas d’incidència, et comuniquen el temps que estarà el tren aturat amb la mateixa rigorosa exactitud. En aquest país, els trens funcionen extremadament bé, la megafonia és en la llengua de la zona per on estàs passant en aquell moment, i en els zones de canvi de llengua és amb els dos idiomes. Ja podrien anar de vacances a Suïssa els directius de Renfe, a veure si així n’aprenien d’una vegada.

En fi, per els amants dels trens és un paradís, i per els que ens hi agrada viatjar-hi també. Ara només falta trobar algun trenet a vapor per Suïssa per ampliar la meva experiència “temporal”pels camins de ferro. S’accepten recomanacions.

L'inici

Hom a vegades no sap el perquè de les coses, senzillament no es poden explicar, però aquests perquès desconeguts ens mouen, tal com em va passar a mi ja fa 3 anys. Sempre m’havia captivat Suïssa tot i haver-ne vist poca cosa, i sempre que pensava en ella la meva ment la ubicava lluny, però m’atreia.
Només em faltava una excusa per anar-hi, i descobrir aquest país del qual només coneixia que estava al centre d’Europa, just al cor dels Alps, i l’excusa va arribar. No va ser ni un viatge de feina, ni una oferta per anar a esquiar, senzillament va ser el naixement de la ja desapareguda companyia clickair, en la seva oferta promocional oferia destinacions a diferents racons d’Europa a preu quasi regalat, i mira per on, uns quants vam decidir que estaria bé fer una escapadeta de baix cost, de les destinacions possibles sortia Zurich, i per coses de la vida a la resta els hi va semblar bé. Va ser una escapadeta curta, només 3 dies, però van ser ben aprofitats, vam visitar Zurich i Luserna, vam anar al Kunhaus i passejar per les muntanyes del voltant de Zurich. Va ser la primera presa de contacte, però no la última, ja podeu deduir que la impressió va ser molt grata. Vam aprendre moltes coses que en el futur ens han servit molt.
Al ser una escapada lowcost, i en aquella època disposàvem de menys pressupost que ara, vam confiar en la xarxa de backpackers de Suïssa i la veritat és que hi vam estar molt bé.
En fi, va ser l’inici de quelcom que ja no es pot desfer.